Londres té més d'un problema


Ahir mateix parlava del logo Londres 2012 i en això ens vam quedar. Avui, celebrada ja la cerimònia d'inauguració, sabem moltes més coses. D'entrada sabem que els organitzadors van llegir el meu post i captius i humiliats van decidir a última hora reduir al mínim les aparicions del logo durant els actes.
Destacar que els discursos finals al mig de l'estadi es van fer darrera d'un faristol que per sort no lluïa més que les anelles olímpiques sobre fons blanc. Gràcies, organitzadors. Mai ningú tan important havia tingut en compte la meva opinió.

Però els JJOO no es van acabar ahir, i seguiran per uns dies i serà inevitable veure el logotip imprès, serigrafiat, gravat i encunyat en tot tipus d'artilugis i objectes. Un seguit inacabable de situacions diferents en les que han d'apareixer elements gràfics relacionats amb l'identitat principal. Es tracta de les aplicacions gràfiques.


Ultimàtum a la terra? 


Aquestes han de partir d'un focus central anomenat "key visual", el desenvolupament del qual de vegades queda a mans d'una agència especialitzada en adaptacions i aplicacions. En el cas dels jocs de Londres, el marrón va anar a parar a l'agència Future Brand, (qui compta entre els seus clients a l'US Army) i no dubtin que és un treball de gran responsabilitat, principalment per la magnitud de l'esdeveniment. No es pot esperar a prendre decisions d'última hora si p.e., vols que totes les cadires de l'estadi segueixin la normativa d'aplicacions o no pots fer esperar als industrials que construeixen el megastore olímpic si vols que aquest s'adapti al key visual. 



En el pla general, queda magnífic.


Els atletes potser tindran problemes


L'èxit d'una campanya com aquesta dependrà per tant de la sincronia entre tots els elements que hi intervinguin, però no desprès, sinó molt abans de que les entrades es posin a la venda. La planificació requereix per tant de molta experiència i professionalitat per preveure totes les necessitats abans de que aquestes sorgeixin. 
Afirmo, fins el moment i "visto lo visto", que el resultat del treball de "Future Brand" és, malgrat el material i les dificultats polítiques amb que s'han trobat, magnífic, diria que un prodigi de planificació i execució, admirable, però segueixo en les meves, en conjunt no hi ha cap solució que no sigui de pèssim gust, tot plegat és com una pluja aterridora d'àcid lisèrgic. 




El tuneo molón dels vehícles oficials dels JJOO o "Fast & Furious 2012"



Esperava quelcom més del disseny d'aquelles terres, sincerament. Per poc que conec el disseny britànic permeteu-me que cregui que ho podrien haver fet millor, de no ser pel de sempre: per un costat un complex i excessivament burocratitzat procés de selecció de proveidors a través d'una central de compres, la CompleteFor,  creada a tal fi per la London Development Agency, l'organisme públic encarregat de procurar el creixement sostenible de la ciutat i que en resum, subministraven la informació recollida a dos entitats que prenien les decisions finals, la Olympic Delivery Autorithy (ODL) en combinació (?) amb la London Organising Committee of the Olympic Games (LOCOG) la qual cosa va propiciar grans endarreriments que inevitablement van afectar com no, al procés de creació. I per altra banda, l'abusiu mamoneig dels polítics i dels comitès d'aprovació que dies abans del compliment dels terminis no eren capaços de prendre decisions però si d'imposar noves i obtuses fantasies particulars. 


Ja us acostumareu a aquest puzle xinès, ja.


Un fet quasi desconegut que segurament indignarà a més d'un, és que a l'abril de 2009, (o sigui molt tard) la ODL, formada per una estranya barreja de líders polítics, patrocinadors i grups religiosos, encara insistien i pressionaven per la utilització de la Comic Sans com a tipografia oficial dels jocs amb els arguments ja coneguts de tipografia simpàtica, deixant a un costat totes les opinions dels qui volien adoptar criteris tipogràfics. La ODL, posteriorment avergonyida per l'excitació de les xarxes socials, va atribuir la vocació per la Comic Sans als dissenyadors, sense voler reconèixer mai que tot era producte dels seus deliris. Per si algú es pensava que això de donar-li sempre la culpa al dissenyador només passa a Espanya. 




Una monada, oigan. 



En quant als pictogrames, (esportius) el seu disseny farà història com un dels més carrinclons. De tant figuratius i detallats és fàcil reconèixer l'esport que simbolitzen, si, però s'ha perdut la capacitat associativa perdurable d'un bon pictograma, la perspectiva icònica que ofereix un bon treball de síntesi visual. Ja posats podien haver integrat uns bons quadres a l'oli d'Antonio López amb les escenes esportives. Munich72 i Mèxic 68 encara continuaran en el podi com les millors propostes de la història recent dels JJOO   






Pictogrames de London 2012


Sumant els pictogrames a un cúmul de despropòsits d'escala monumental, quedarien encara molts temes sobre els que parlar, com la tipografia escollida, la London 2012, dissenyada per l'estudi Alias, un remedo de Comic Sans en cru, o la mascota, sobre la qual només puc dir que en general no suporto les mascotes, si més no, com a concepte identificador, però és una opinió massa personal com per donar-hi detalls. Hi ha altres temes com el disseny industrial, d'espais o arquitectònic en els que no m'hi vull posar perquè no hi entenc prou, però la torxa olímpica, guanyadora d'un premi que ara no recordo, també em sembla una birria, sense més. 



Arquitectura, disseny d'espais i industrial. 


Abans d'acabar només voldria fer un petit esment a un detall que vaig conèixer la nit de la inauguració: Jo pensava que res podia superar en lletjor els uniformes de la delegació espanyola, però ahir vaig comprovar que els anglesos, inspirant-se en alguna sèrie de ciència ficció matussera els han deixat enrrere amb distància. 

Perfecta estructuració i maquetació de les entrades, amb un penós resultat final.
Els dissenyadors fan el que poden amb el material que els obliguen a utilitzar. 






A sota de la finestra del pilot es veu alguna cosa. 


Prego per ells i per tots nosaltres que tot això només sigui un ensurt passatger, tot dipositant la meva confiança en Brasil, un país en ple creixement, ric en idees i amb una llarga tradició en disseny que el permet destacar a diari en tots els certamens i premis d'arreu.